JURISPRUDÈNCIA

“Els detectius privats són un mitjà de prova, d’habitual utilització i en ocasions, instrument dotat d’exclusivitat per d’eficaç control per l’empresari dels deures exigibles al treballador” (Tribunal Suprem, sentència de 6 de novembre de 1990).

“La Llei rituària Processal autoritza a les parts a valer-se de tots els mitjans de prova que es trobin regulats en la Llei, admetent com a tals mitjans mecànics de reproducció de la paraula, de la imatge i del so, llevat que s’hagin obtingut per un procediment que suposi la violació de drets fonamentals i llibertats públiques “(Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sentència de 5 de maig de 1993)

“El testimoni emès pels detectius privats té, a favor de la seva veracitat, no només la garantia de professionalitat exigible i en principi també presumible, en una professió reglamentada legalment, sinó també de la qual, de manera innegable, proporciona la precisa i continuada dedicació a fi de l’ulterior testimoni a emetre i les complementàries acreditacions gràfiques o sonores que sol anar acompanyada “. (Tribunal Suprem, sentència de 6 de novembre de 1990).

“La sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem considera legal que un organisme públic contracti detectius privats per investigar els seus funcionaris durant el seu horari laboral, ja que això no vulnera el dret a la intimitat”. (Tribunal Suprem, sentència de 12 de maig).